El nostre nom
Els Germans fundadors de la Lògia van pensar que la figura de Sant Jordi, present a la història de Catalunya i essent-ne el Patró, era la més apropiada per unir l’esperit maçònic amb la idiosincràsia del poble català.
En 1379 es crea en el Mediterrani l´Ordre dels Cavallers de Sant Jordi. Els que van sobreviure després de mil peripècies van tornar a Catalunya i molts d´ells es van establir a Girona. Una de les raons perquè les Tingudes del nostre Taller es fan el dissabte, emulant a aquests Cavallers, és que en aquesta Ordre vestien els seus hàbits i feien les seves reunions els dissabtes, tal i com ho fa ara mateix la Lògia Sant Jordi.
El naixement
La Lògia Sant Jordi va exercir un paper fonamental en la introducció de la Maçoneria a Espanya ja abans del 1979. Va néixer l’11 de novembre de 1978 amb el número d’inscripció 227 en el registre de la G.L.N.F. (Gran Lògia Nacional Francesa) a l’orient de Perpignan (sud de França). A partir d’aquest moment comença realment la maçoneria regular a Espanya i per primera vegada amb el ritu d’Emulació.
En aquells moments encara existia el “Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo”, creat pel règim del dictador Franco. No va ser fins un any després del naixement de Sant Jordi, gràcies a una sentència del l’Audiència Nacional de Madrid del maig del 1979, que es va poder legalitzar la nostra Ordre
Els Germans espanyols i francesos que van celebrar la primera Tinguda de la nostra Lògia van assumir la responsabilitat d’una nova fase de la maçoneria a Espanya i més concretament en la maçoneria a Catalunya.
Es va haver d’esperar quatre anys més fins a la creació de la G.L.E. (Gran Lògia d’Espanya), el 1982. La R.L. Sant Jordi va ser inscrita al seu registre general com la número 2 i la primera en practicar el Ritu d’Emulació.
A la Tinguda de Sant Jordi del 20 de novembre de 1982, el Venerable Mestre de la Lògia va dir:
“Exhorto als germans d’aquesta Lògia a obrar amb la màxima diligència per a enfortir, enriquir i donar suport a la Lògia de Sant Jordi núm. 227, ara esdevinguda en núm. 2 sota els auspicis de la Gran Lògia d’Espanya, tascó de l’expansió de la Maçoneria al nostre país des de la nova època de la llibertat.”
Qui som
Després de l’etapa francesa, el 1980 la Lògia Sant Jordi es trasllada a la ciutat de Girona, a un lloc mil·lenari per l’edat de la seva pedra i les seves tradicions riques en cultura i història. El lloc triat era just enmig del barri jueu de la ciutat, a Isaac el Cec, molt a prop de la Catedral gòtica, les primeres pedres de la qual havien estat col·locades en temps de Carlemany. Actualment ens trobem el tercer dissabte de cada mes, encara a la ciutat de Girona.
Tots els Venerables Mestres de Sant Jordi han expressat el seu ferm desig d’exigir als Aprenents, Companys i Mestres, que tinguin un coneixement exacte del Ritu com a exercici intel·lectual.
El treball ben fet i el perfeccionament dels Germans de Sant Jordi en el nostre art ha fet possible la creació d’altres Lògies d’Emulació en tota Espanya i som un exemple de la pràctica de la maçoneria a Girona.
En aquest sentit, caldria dir que gairebé tots els Germans que van fer possible la vida en els primers anys de la Lògia Sant Jordi i de la maçoneria a Espanya, van ajudar també a aixecar pilars en els llocs mes llunyans del territori espanyol, consagrant Tallers arreu.
Els Germans del nostre Taller també han participat i participen actualment en la part administrativa de l’Ordre, exercint càrrecs de responsabilitat i de representació tant a la G.L.P.C. (Gran Lògia Provincial de Catalunya) com a la G.L.E.
Des de la primera Tinguda a Perpinyà fins avui han transcorregut 44 anys i en aquest període de temps tots els Germans que son de Sant Jordi, o ho han sigut, o ja descansen a l’Orient Etern, han posat els fonaments per aixecar columnes sòlides que fan d´aquesta Lògia un fort i iniciàtic referent per a la maçoneria d’aquest país i també per les Lògies de Girona.
La R. L. Sant Jordi es governa des de dues perspectives: la maçònica i l’administrativa. La primera es regeix per un Reglament Intern on s’especifica quin és el funcionament dels diferents oficis per a la direcció del Taller des d’una perspectiva maçònica. La segona és per donar cobertura legal, administrativa i jurídica mitjançant una associació sense ànim de lucre, amb els seus estatuts i òrgans de representació.
La R. L. Sant Jordi és una digne representant de la maçoneria espanyola i catalana, amb el prestigi d’haver nascut en temps d’il·legalitat i exili i portar ja més de 400 Tingudes en els seus 44 anys d’existència continuada.
Qué fem
La R.L. Sant Jordi número 2 es una Lògia Regular que treballa amb el Ritu d’Emulació.
Regular vol dir que no admet la presència de dones i que creu en un ésser superior, un principi creador, el qual anomenem simbòlicament Gran Arquitecte de l’Univers, independentment de la interpretació personal de cadascú.
Pertany a la G.L.P.C. (Gran Lògia Provincial de Catalunya). Aquesta depèn de la G.L.E. (Gran Lògia d’Espanya) que a la seva vegada està reconeguda per la Gran Lògia Unida d’Anglaterra.
La Lògia està ubicada a l´Orient de Girona i utilitza indistintament l’idioma català i el castellà. Està formada aproximament per 20 membres de diferents edats, provinents actualment de Catalunya, Itàlia, Brasil, Luxemburg i Argentina, amb variats perfils professionals com arquitectes, advocats, consultors, enginyers, empresaris, mossos d’esquadra, metges, artistes pintors i escultors.
La Lògia es un espaï privilegiat pel diàleg i un Temple on es treballa per aconseguir una societat lliure, igualitària i fraternal, practicant el respecte, l’harmonia i la tolerància.
Per afiliar-se a la Lògia s’ha de passar per una entrevista feta per dos Mestres maçons que es denomina “Aplomació”. Aquesta mena d’informe es presenta als Germans, els quals voten l’aprovació o no del nou membre.
És en la Lògia on és fa la trobada denominada Tinguda per practicar el Ritu d’Emulació. Aquest és molt intimista, ja que cada Germà reflexiona sobre els missatges continguts en el mateix, expressats en forma d’al·legories i ensenyat per símbols. Forma part del treball al Taller l’estudi de les eines de cada grau, que de forma simbòlica es lliuren als Germans. La majoria dels Treballs en Lògia es realitza de memòria, característica del Ritu d’Emulació.
En Emulació és molt important, ja que forma part del propi Ritu, “l’Àgape fraternal”, que tanca la Tinguda una vegada s’ha fet l’últim brindis reglamentari. Durant aquest Àgape cada Germà aporta reflexions, opinions i pensaments susceptibles d’enriquir a la resta de Germans.
El creixement personal esdevé realitat amb la constància del treball a la Lògia, amb la relació entre els Germans i amb la voluntat de construir un edifici personal millor i més equilibrat moral i èticament.
Durant el curs maçònic, que dura 10 mesos, es celebren diferents Cerimònies a més de les Tingudes normals . Es tracta dels rituals específics per ser Iniciat o passar de grau. La Lògia és la “unitat maçònica” que té la propietat de poder iniciar a un candidat; és totalment sobirana en aquest sentit.
Quan no hi ha Cerimònies, i com a complement dels treballs del ritual, un Germà de la Lògia desenvolupa un treball sobre un tema concret i on els germans afegeixen comentaris per un enriquiment de tots. Totes les intervencions dels Germans, tant a l’Àgape com en els treballs en Lògia, així com la seva participació en general, han de seguir una norma vital en maçoneria: no es tracta ni de religió, ni de política.
L’exercici habitual de la maçoneria porta als Germans a edificar-se de nou, creant fonaments que els fan posar a la pràctica les principals virtuts morals i socials. Respecte, prudència, justícia, generositat, integritat, son alguns dels valors que queden gravats a mesura que es va polint la pedra individual.
A cada Tinguda es recull un fons monetari per al seu ús en solidaritat o per l’ajut a un Germà necessitat.
Una conseqüència del Treball maçònic és la millora del home envers el seu entorn, practicant diverses activitats socials com la difusió cultural, la solidaritat o el voluntarisme, sense esperar res a canvi.
Al llarg de l’any hi ha altres activitats fora de l’àmbit més ritualístic:
- Amb la família, fent dinars o sopars, al camp o en un restaurant, per gaudir tots junts.
- Recollides d’aliments o de recursos monetaris per donar a diferents institucions.
- Trobades entre Germans pel perfeccionament dels treballs en Lògia.
- Cura dels Germans o de la seva família en cas de necessitats.
- Trobades amb d’altres Lògies.
- Viatges arreu de l’estat o d’Europa per enriquir-nos culturalment i maçònicament.
- Reunions amb altres Germans i familiars, per nostre coneixement mutu.
- Tingudes “especials” amb visitants d’arreu, organitzant excursions, visites culturals guiades i dinars per a les famílies.
- Ponències i conferències.
La maçoneria no és una institució benèfica i per extensió, tot i ser sobiranes en els seus actes, les Lògies tampoc. Alimentats per les ensenyances maçòniques d’ètica i moralitat, són els Germans qui, d’una forma totalment altruista, proposen accions o activitats dirigides a posar en pràctica aquestes virtuts apreses.
De forma individual o col·lectiva, convidant a participar a les famílies i a l’entorn més immediat, sempre amb un caràcter discret i totalment voluntari, es porten a terme un seguit d’activitats. Els hem classificat segons el seu objectiu.
El Ritu d’Emulació
El Ritu d’Emulació és un ritus que vol ser senzill, pur, basat únicament en la simbologia de l’art dels constructors, desproveït d’afegits i artificis.
El germà iniciat al Ritu d’Emulació es caracteritza per un especial aferrament al coneixement i domini del propi Ritual, atès que és aquest el que dibuixa el marc i contingut de les Tenides. Es pot definir aquest Ritu com a intimista, ja que és a través de la pràctica i l’estudi del Ritual que l’iniciat incorpora i reflexiona sobre els molts missatges continguts als textos corresponents a les cerimònies d’iniciació, passi al segon grau de Company, i elevació al tercer grau de Mestre Maçó.
El Ritu d’Emulació traça un camí a practicar; al principi i aparentement, sense l’ajuda exterior de l’anàlisi i les explicacions provinents dels altres germans. Cal viure el Ritual i les Tingudes.
El treball maçònic es representa com un psicodrama que deixa una profunda empremta a la ment i cor del germà, sempre que sigui receptiu. De vegades pot resultar desconcertant o difícil aquest camí per al germà que espera obtenir explicacions dels més antics, en considerar-los més experimentats. Se’l pot ajudar a identificar una part dels Landmarks (els Antics Deures, Usos i Costums) que haurà de mantenir, però el camí és individual i personal, la qual cosa exigeis un esforç introspectiu i d’autocrítica intimista als maçons que practiquen el Ritu d’Emulació.
La progressió d’Aprenent a Mestre es fonamenta en la comprensió, el silenci interior i el coneixement profund de les eines del grau. L’accent es posa a la feina personal de la pedra bruta, símbol del compromís moral i el seu perfeccionament.
A diferència d’altres ritus, no tota la feina maçònica es realitza exclusivament durant la Tinguda. Al Ritu d’Emulació adquireix una importància excepcional l’àpat fraternal que segueix la Tinguda Oberta i que, de fet, no conclou fins que se celebra l’últim brindis, o “Brindis del Retejador”.
L’àpat forma part de la Tinguda i per tant té les seves pròpies regles. El marc exterior són els brindis i l’ordre establert de l’ús de la paraula de cada germà. El marc interior el conformen les paraules que aquell pronuncia sota la direcció del Director de Cerimònies i d’acord amb el Venerable Mestre.
Durant l’àpat, tot membre de la Lògia pot aportar opinions i reflexions susceptibles d’enriquir els altres.
No hi han indicacions prèvies sobre els temes dels Treballs a l’àpat, però poden significar, ben portats, una gran ajuda per orientar els Germans en el camí de ser un bon maçó.
Font: Gran Logia de España
